Massimo’s Files: “Les aventures del vigorèxic de Riu” Episodi 8 (Quads Rojos!)

Todo lo bueno llega a su fin y parece ser que también el viaje de Quim Lluna está por terminar. El octavo y ùltimo episodio de esta primera temporada de LADVDR es una maldita joya para gozar de principio a fin y que nos deja con ganas de más! La negociaciones con la productora van por el buen camino, esperemos que la segunda temporada no tarde en llegar al estilo GOT o BB!
A leer y Visca en Massimo!

La resta de la nit Bruna i Oolong la van passar rient i dormint mentre el vigorèxic de Riu feia el pallasso. L’alba va calmar les estupideses d’en Quim, i va poder descansar una estona abans de despertar-se per fer el camí de baixada, primer cap a la Molina, i després fins a Alp, on van entrar a un bar: “Eh, tiu, entrem, que necessito prendre’m un cafè! Estic feta pols, no tinc res per portar-me al nas o a la vena i m’has fet passar una nit de merda… Bueno, de merda, merda, no…. En realitat ha estat boníssim veure’t en aquella posició de goril·la… Encara que no et costa gaire, amb tots els kilo múscul que tens”.

Van recórrer el poble fins trobar el bar. Afora estaven aparcats vuit quads vermells, alguns amb un casc enganxat al volant. Estaven entrant al bar la Bruna i l’Oolong quan en Quim els alertà: “Em fa mala espina tot això. Mira, Bulma, són les màquines que ens van despertar ahir. I són vermelles”.

“Què t’empatoies? Au, va, entrem que tinc gana!”

Un cop dins –bar amb barra i algunes taules i cadires, amb alguns clients asseguts i llegint o bebent o menjant–, l’home robust amb bigoti contracte que semblava ésser el propietari els hi va demanar que no podien entrar animals al seu establiment, i menys un porc. “Veus?”, va xiuxiuejar en Quim. “Aquí hi ha coses molt estranyes. Fixa’t en aquells de la taula d’allà”.

La Bruna, mentre treia el porc del bar i el lligava a un dels quads, comentava, ja més enfadada: “No diguis bestieses, Quim! Són dos dels tius que deuen anar en quad…” I tornant cap a la barra del bar: “Posi’m un carajillo ben cargadet i uns croissants i unes magdalenes i unes torrades. Que paga el friki aquest”.

En Quim no veia cap inconvenient en pagar-li el festí a la Bruna/Bulma, així que va demanar una truita de clares d’ou amb torrades i es va asseure a una de les taules, mentre la seva companya es quedava a la barra, tranquil·la, fullejant un dels diaris del dia. En Quim va decidir asseure’s al costat del grupet de joves que devia ser propietari de les màquines de l’exterior, i va escoltar la seva conversa, en català més xava encara que el de la seva col·lega d’aventures.

“Que sí, tiu, que t’ho dic jo, nen! Que aquella tia no està bé del cap, nen, que està grillada. Joder, a ver, mira: l’altre dia, quan li deia que havia de pujar amb els meus amics em va muntar un puto numeret que va trontollar mig Cornellà, vale? Una cosa…!”

A ver, macho, es que la tratas como la tratas, nen. Haberle dicho una tontería, no sé… Que te vas a ver a una tía del pueblo, como he hecho yo”. Va contestar un dels quatre, ros i esvelt, amb cabell curt, segurament forçut, i amb ulls blaus com el cel.

“Ja, potser tens raó. Però he fet bé de dir-li que almenys estaria amb vosaltres. Lo que anem a Andorra a fer allò amb els cigarros no li ho he dit, eh…”

Cigarros! Andorra! Tot quallava, pel jove Lluna. Tenia persones molt perilloses davant del seu nas. Havia de frenar-los. Volien dominar el món: màquines roges, grup d’homes, i un d’ells era ros amb ulls blaus i parlava amb veueta aguda. En Quim no va voler escoltar-los més: “No us ho permetre!”

Va alçar-se de cop, amb bastó en mà, fent caure el propietari del bar que li portava l’esmorzar, i etzibant un cop sec a un dels quatre joves, sorpresos en veure aquell noi tant gros i musculat. La Bruna va córrer a parar-lo, ja que es veia un cop més sense poder menjar en condicions, però va rebre una trompada amb el bastó d’en Quim. “Sou soldats de l’Exèrcit de la Cinta Vermella! A mi no m’enganyareu pas!”

Els tres nois que quedaven de peu van enfrontar-se amb ell, mentre un jeia sobre la cadira, amb perdalets imaginaris rodejant-li el cap. Un d’ells, morè, va aconseguir parar un dels moviments del bastó, però va emportar-se un cop de cap del jove Lluna als nassos, fins que el ros li va ensenyar un bon cop de puny, ràpid i calmant. I en Quim va tornar a dormir.

Annunci

Informazioni su Churitza

Immersi nella cultura pop sin dal primo giorno di vita, Azione Culturale siamo noi.
Questa voce è stata pubblicata in Massimo's Files, Racconti Brevi e contrassegnata con , , , , , , , . Contrassegna il permalink.

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...