Massimo’s Files: “Les aventures del vigorèxic de Riu” Episodi 6 (Ribes de Freser)

Siguen las peripecias de nuestro querido Quim Lluna y esta vez los héroes catalanes pasan por Ribes de Freser. El idílico pueblo será escenario de otro episodio de estos raros amigos. Revelaciones impactantes, paranoias famélicas y caminos de comarca. Esto y mucho màs, en el siempre espectacular cuento de Massimo. El top.

Havien passat dues hores des de que van deixar enrere el polígon on la Bruna havia comprat, o agafat, o pres, l’elixir que li donava vida i li recarregava l’ànima, i la noia començava a tenir gana i a mirar-se el porc d’atura amb ulls libidinosos, morta de gana. La boca se li omplia de bava mentre el porquet anomenat Oolong pel seu nou amo es queixava de que li feien mal les potes perquè havia caminat massa. En Quim, mentrestant, no volia parar de caminar, a la vora de les carreteres, creuant els camps, aixoplugant-se de la forta calorada de l’estiu català sota les ombres seculars dels frondosos boscos del Cadí.

“Escolta, tiu”, saltà la Bruna, parant-se en sec. “A veure, què hem de fotre, eh?! Estic morta de gana i tu, aquí, tens un porc que bé ens el podríem cruspir per a calmar l’estomac, no?” “L’Oolong”, s’sestranyà el jove Lluna, sense mirar enrere, sense mirar la Bruna, caminant. “L’Oolong és el nostre col·lega, Bulma. És un animal transformador! És un porc màgic, i diu que no vol que no se’l mengi ningú… encara”.

“Però si no parla, collons! És un animal que no parla! Estàs com una puta regadora, tiu!”

“Bulma, tranquil·la, hem de seguir buscant compatriotes compromesos amb Catalunya per a marxar pels carrers de Barcelona per la causa que…” “Però què dius?! Tinc gana! Què se’m va passar pel cap quan vaig decidir seguir aquest friki que es creu ser un dibuix animat?!” La Bruna, constatant que en Quim seguia el seu camí, sense fer-li cas, va entendre que quan tens un humà delirant al teu costat has de seguir-lo allà on fagi falta ja que, al cap i a la fi, ella també tenia els seus deliris, sobretot després de prendre el crack que necessitava cada sis o set hores. Envoltada d’una natura frondosa en la que només es podien veure alts arbres i més muntanyes, i flors silvestres de diferent color, la Bruna va anar recollint els pocs gerds i pomes i peres que va anar trobant per la passejada. En Quim parlava amb el porc, com si el suí li contestés a tot el que li deia. Li explicava tècniques de combat i que provenia d’una antiga raça espaial molt guerrera i primitiva i que quan era un nen havia perdut la cua que, quan sortia lluna plena, o quan sortia i la veia, el convertia en un mico gegantí. La Bruna començava a comprendre que el seu company de viatge era una mena de Quixot català del segle XXI, i que ella estava condemnada a fer-li de Sancho Panza…

“Escolta, tiu, dius que no existeixen les boles de drac?” “No”. “N’estàs segur? Perquè potser, si existeixen, podríem utilitzar un radar de les boles, oi?” “Ja t’he dit que no existeixen, i si no existeixen, tampoc hi ha un radar que les trobi, Bulma”. “Aha! Bulma, eh? Em dic BRUNA. B-R-U-N-A! Si dius que no existeixen les boles de drac, ni el seu radar, llavors jo no puc ser la Bulma, perquè hauria estat jo la que vaig inventar el radar de les boles màgiques!” En Quim va frenar el pas, va mirar-se-la amb deteniment i se li va apropar, pensant la Bruna que potser li pegaria amb alguna tècnica oriental ben estranya per haver-lo ofès. “Quan tenia divuit anys vaig voltar el món buscant les boles de drac. Tot el món. I quan vaig arribar a Tòkio vaig conèixer un sensei que em va explicar per què ara ja no hi ha boles a la Terra. En Goku, després de matar el Drac d’Una Estrella, va desaparèixer amb les boles, convertint-se en Guardià del Drac. És ben senzill, Bulma: no existeixen ara perquè ja no poden existir, gràcies a en Goku”. Va mirar els ulls de la noia, com dues basses de mel, per a seguir el seu camí. La Bruna, que finalment havia decidit seguir-li sempre el joc al seu company de peripècies futures, va fer-li una darrera pregunta: “I qui era aquest sensei que dius que et va dir que ja no existeixen?”

“Es diu Akira Toriyama”.

Annunci

Informazioni su Churitza

Immersi nella cultura pop sin dal primo giorno di vita, Azione Culturale siamo noi.
Questa voce è stata pubblicata in Massimo's Files, Racconti Brevi e contrassegnata con , , , , , . Contrassegna il permalink.

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...