Massimo’s Files: “Les aventures del vigorèxic de Riu” Episodi 4 (Bruna)

Episodio 4. Massimo sigue con las aventura del super guerrer Quim Lluna que continua con su legendario viaje por las comarcas catalanas. En este episodio podréis ver un sorprendente encuentro que dejará a nuestro héroe descolocado a la vez que animado, muy animado. Buen viaje, amigos!

Caminava per la vora de la carretera que unia Riu amb el municipi més proper, que ben podia ésser Olot o Ripoll, assegut sobre en Babe, a qui en Quim anomenava Oolong. Alts arbres de fulla perenne li feien ombra, les flors silvestres i els camps vorejaven la carretera. Algun tractor s’havia parat per a preguntar-li on anava, i en Quim responia que per tot el país, buscant patriotes compromesos amb la causa de l’Onze de Setembre. “No te n’oblidis d’anar-hi!”, els recordava. Normalment trobava com a resposta una negativa, ja que pràcticament tota la comarca aniria a la manifestació d’aquella Diada tan senyalada.

Deixant enrere la comarca, va entrar en un polígon industrial de la capital de la comarca veïna. No hi havia res de res i els budells l’escridassaven. La primera idea gastronòmica que se li va passar pel cap va ser menjar-se l’Oolong, però per si de cas no el va matar per por que tingués el poder de transformar-se en ganivet dins de la seva panxa i el tallés des de dins. De totes maneres, en Quim va sentir dins seu un punxó que li recordava que dins la motxilla guardava una carmanyola: la mare hi posà un parell d’ous durs amb arròs i ensiam. Estava envoltat per grans naus abandonades, ferralla i cares desgraciades per la droga que se’l miraven amb desconfiança.

Hey, tío, ¿tienes un tripiño?” Una noia pràcticament sense dents se li havia acostat. Estava demacrada per una vida massa viscuda, tenia el cabell mal arreglat, ple de canes; vestia un vestit mal cosit amb trossos d’altra roba, i duia xancletes i unes ulleres de sol molt brutes que se li aguantaven gràcies a un cordill que li vorejava el cap. En Quim només va saber contestar-li amb la boca plena: “Has d’anar a la mani de l’Onze. La nació et necessita”.

“Hòstia, però si ets d’aquí!”, va exclamar la noia, amb veu tremolosa per culpa de la droga. “Eh, tiu, tens un tripi? Va, que segur que en dus… O, no sé…, o un Winstrol, que segur que en prens, sinó com s’entén aquest cos tan gros?”

“Sóc un superguerrer de l’espai, jo!”, va escridassar-la en Quim, ofès. “La meva raça és així, som molt forts i tendim a no envellir mai.” “Ah… Buenu, ara em queda clar que ets un drogata, però que no vols compartir lo teu amb mi… Vaya primo… Per cert, i aquest porc?” “Es diu Oolong”. “Ah… Buenu, encantada… Em dic Bruna Fernàndez Ordóñez, per servir-te”, va dir solemnement la noia, amb una reverència circense.

“Hola, jo em dic Quim. Quim Lluna. Vols venir amb nosaltres per tota la pàtria, Bulma?”

Annunci

Informazioni su Churitza

Immersi nella cultura pop sin dal primo giorno di vita, Azione Culturale siamo noi.
Questa voce è stata pubblicata in Massimo's Files, Racconti Brevi e contrassegnata con , , , , , , . Contrassegna il permalink.

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...