Massimo’s Files: “Hatfields & McCoys” o un bon culebrot del oest.

Cap a principis del segle passat, en una comarca de la Catalunya occidental on s’hi conreen les millors olives arbequines del món, dues famílies hereves de la mateixa nissaga estaven completament enfrontades des de feia dues generacions. El cap d’una d’aquestes famílies, un home robust però no molt alt, posseïa la majoria de les terres del terme municipal del poble i l’altra família eren uns ex masovers que ja començat el segle passat podien presumir de tenir terres tan fèrtils com les de la família rival.

Aquestes dues famílies estaven sempre a la brega, vigilant els moviments d’uns i altres, desconfiant de tothom en un món que canviava i del que ells eren peces del joc. Arribada la Guerra Civil Espanyola,el cap de la família que més terres posseïa va jugar a favor del bàndol nacional i, si després de dos anys va passar penúries perquè la comarca estava en mans dels republicans i la família rival (els ex masovers) s’havia apuntat a aquell bàndol, en arribar els feixistes ell es va prendre una venjança ràpida i eficaç: va fer que tots els membres de la família rival caigués en mans de la soldadesca franquista i va fer expulsar de la comarca les poques dones i els pocs nens que quedaren. Tot i així, tot i haver guanyat una disputa familiar de la que no recordava l’origen, va empenyorar el futur de la seva família: la seva segona esposa, la que li va donar molts fills, i mestra de l’escola del poble, el va abandonar en els primers anys de la II República emportant-se els fills vius a Barcelona per a que estudiessin a la universitat. Ell es va quedar al poble, en una casa molt antiga, vivint la resta de la seva vida amb una minyona que li feia d’esposa, i sabent que mai més cap dels seus descendents treballaria la terra productora d’oli, olives i avellanes que fou durant més de tres-cents anys propietat de la família de la que en fou cap. Els seus descendents es criarien lluny d’aquella comarca i només sentirien a parlar d’ella com a una faula més dins de la història de la família.

La família és la principal institució social de la humanitat, és la més primitiva: el clan, la tribu. Un cop dues famílies s’enfronten, i aquestes són dues famílies tossudes i extremadament orgulloses, és molt difícil, per no dir impossible, parar el vici d’odi i rancor que les desgasta com un verí lent. La conjuntura pot ser diferent, pot estar ambientada tant a l’era de les coves com a l’Antiguitat com a l’Edat Mitjana com als nostres dies, i fins i tot s’hi poden fer westerns. És per això que quan he descobert la minisèrie de tres episodis (llargs) que History Channel ha ofert als nord-americans aquest Juny 2012 i titulada Hatfields & McCoys he recordat la història del meu besavi i del seu rival, del que només sé que tenia el mateix cognom que jo però que només tenia alguna gota de sang semblant a la del meu avantpassat. Hatfields & McCoys és una història molt senzilla: dues famílies enfrontades, els Hatsfield i els McCoy, veïnes d’un poble a la frontera entre West Virginia i Kentucky, durant les dècades posteriors a la Guerra de Secessió, un enfrontament civil que va trencar els Estats Units d’Amèrica en dues meitats i que va acabar amb una meitat guanyant sobre l’altra, sense treves ni paus consensuades. La Guerra de Secessió és l’inici d’una disputa familiar entre dues nissagues del bàndol confederal, els Hatfield amb Kevin Costner com a paterfamilias i els McCoy amb Bill Paxton com a rival del que fou bodyguard de Whitney Houston. Enmig d’aquesta rivalitat de la que al final no recorden l’origen, la filla de Randall McCoy i el fill d’Anderson Hatfield s’enamoren i passa el que passa (vinga va, que si sou amants del culebrot sabeu com acaben aquestes coses, amb la noia sense la regla durant 9 mesos i un regalet cridaner), creant en mig de l’atmosfera western clàssica un melodrama més drama més tragèdia que fa les delícies de l’espectador.

És una fórmula ja vista i coneguda, i no és el primer culebrot western ben fet i reconegut (Dallas ho va ser entre 1978 i 1991 a la CBS i ho està tornant a ésser a la TNT, sempre i quan el share sigui acceptable pels programadors), però les actuacions són pràcticament el 60% de l’excel·lència del metratge: Kevin Costner, Bill Paxton, les lleials esposes Sarah Parish (com a Levicy Hatfield) i Jena Malone (com a Nancy McCoy), els fills d’ambues famílies –els actors Matt Barr, Lindsay Pulsipher, Lloyd Holbrook, Tom McKay, Sam Reid, i molts altres–, a més de dos importants personatges secundaris com l’advocat dels McCoy Perry Cline (bon Ronan Vibert) i el salvatge oncle Hatfield Jim (brillant Tom Berenger). La resta és una molt eficient contextualització de les dècades 1860, 1870, 1880 i 1890, en una zona recentment sortida d’una guerra que va costar 500 mil víctimes americanes (cap altra guerra li ha empenyorat tants ciutadans als USA) i va deixar durant uns anys algunes zones del país a la mà de Déu. Tot és molt western: la taberna, els borratxos que hi deambules en ella, els pistolers caçafortunes, el jutge del poble, els arreplegats, el predicador, els sons quasi nostàlgics fets de violins, harmòniques i banjos o ukeleles, els whiskys de diferents graus explicitats amb creus (¿ens prenem un whisky 3 x?), els escups fastigosos, el tabac en pipa, el pòker, les faldilles grosses i sense fi de les noies, les cases fetes de fusta, els cavalls, els bevedors de cavalls, les botes i les pistoles i les escopetes. El món del western és, a Hatfields & McCoys, una ensenyança de vida arcaica molt nord-americana que va desenvolupar-se en tot aquell país, menys la Costa Est, fins pràcticament els anys 70 del segle XX: els settlers que en plena descoberta i conquesta del Far West es convertien en cowboys. Els USA és un país fet a sí mateix, molt amant de la seva jova història –els europeus en canvi sabem que vivim en un continent amb més de tres mil anys d’antigor i estem encara disposats a destruir-lo una vegada més– i dels seus 50 estats. Els cowboys, al cap i la fi, no semblen tan diferents dels gangsters o d’altres figures que, en el món ultra individualista i lliure (una llibertat que a vegades ratlla l’anarquia, vist amb ulls d’europeu), la nació EUA ha creat per a si. Sabem que el continent americà, des de Terranova a la Patagònia, ha estat la filla bastarda de la resta del món, convertint-se en mare de nacions poderoses i molt interessants. Hatfields & McCoys ensenya el món western, sense deserts ni cactus pel mig, a través d’una història de dues famílies i amb similituds de trames shakespearianes entre aquestes nissagues. Si l’espectador coneix la història de la seva família i aquesta està plena de passions positives i negatives sense mesura, trobarà en aquesta minisèrie un bon grapat de motius per passar-s’ho bé una tarda de cap de setmana davant l’ordinador. Hatfields & McCoys és, per acabar, un western de lenta degustació, agradarà a aquella gent que gaudeix mirant un molt bon culebrot i cansarà a tots aquells que o bé no amen els westerns o bé es creuen tan originals com per veure alguna cosa cool o in a la Filmoteca cada setmana per a sentir experiències noves. Tot i així… la música clàssica agrada sempre, oi?

Annunci

Informazioni su Churitza

Immersi nella cultura pop sin dal primo giorno di vita, Azione Culturale siamo noi.
Questa voce è stata pubblicata in Massimo's Files, TVmania e contrassegnata con , , , , . Contrassegna il permalink.

Una risposta a Massimo’s Files: “Hatfields & McCoys” o un bon culebrot del oest.

  1. Pingback: THE VERY BEST OF 2012!! | Los de la Bici

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...